Carretera de les Aigües, paradís de runners

Per nosaltres, per Stikaful, la Carretera de les Aigües (i Collserola) és el nostre santuari, on tot va començar a finals de 2004, on diariament hi seguim compartint amistat i entrenaments. Però aquest no és el principal motiu per escriure sobre el nostre "territori". Sé que molts pensareu que tothom que practica running a Barcelona ja coneix de la seva existència. Doncs no, per increïble que sembli, encara queda molta gent que no la coneix.

Sóc plenament conscient que molts, però molts són els que han anat, van i aniran a córrer per aquest recorregut situat just a sobre de Barcelona. Imagino també que seran molts, però molts els que han pujat, pugen i pujaran pels centenars de camins i corriols per practicar trailrun o per patejar quilòmetres i quilòmetres pedalant en BTT. Riu-te tu de Hyde Park, Central Park o El Retiro, per citar alguns també "màgics" llocs on poder practicar els nostres esport favorit.

Si a més li sumes altres factors immillorables com el clima , el seu fàcil i ràpid accés (amb problemes "0" per aparcar si no vas el cap de setmana en hora punta), el(s) seu(s) recorregut(s) i les fantàstiques panoràmiques que t'ofereix de Barcelona i els seus voltants, per a mi es converteix en el millor lloc, "el lloc", el paradís dels runners. I per arrodonir-ho, des de fa relativament poc temps, a 5 minuts de casa :-) .

Com veieu, jo sóc fan de les Aigües. Aquest article (com explicar-ho...), és com un agraïment, un petit homenatge a ella. És ridícul però us confesso que de vegades he saludat a la muntanya quan arribo i em disposo a realitzar el meu entrenament. "Bon dia! Com va?" Ha ha ha! En serio...


La carretera de les Aigües (en endavant cdla) té molta culpa, per no dir tota, que jo sigui un malalt del run, trailrun i en menys mesura de la bicicleta. Amb els anys l'he anat coneixent, estimant, respectant-la. Sense ella, possiblement no correria.

La vaig descobrir fa uns quants anys (però tampoc tants). Concretament a finals del 2003. Aleshores córrer no tenia massa sentit per a mi, no li veia la gràcia... però després d'uns anys mal acostumant, vaig decidir començar de nou a practicar esport, cosa que mai hagués hagut de deixar. La millor opció per posar-se de nou en forma semblava que era córrer, i allà va començar tot. Als 4 mesos (temps aproximat on t'ataca el "virus run") ja em m'inscrivia a la meva primera cursa popular, un 10mil. Als 5 mesos, va arribar la meva primera mitjà marató i crec que abans de l'any ja vaig fer la meva primera marató. Allà va començar una nova etapa en la meva vida... nous i bons amics... Stikaful... Des de llavors no he deixat d'anar-hi ni una setmana (lesions a banda).

Amb el temps, la CDLA m'ha anat descobrint nous recorreguts, nous circuits, rutes perfectament marcades per als meus entrenaments, fossin els que fossin: entrenaments per 10 mils, per mitjes, entrenaments llargs de muntanya per ultres, entrenaments per marató... el lloc perfecte per fer sèries, canvis de ritme, pujades, baixades, pistes, trialeres, escales (les que vulguis), tirades llargues (en plà pots arribar a fer 18km de punta apunta, anar i tornar), per recuperar-se després d'una lesió... o simplement per estar en forma, desconnectar de la feina, conversar amb els amics... i a més, amb diverses fonts situades a una distància de no més de 5 kms entre elles (imprescindibles a l'estiu).


Situació

RUTA INICI

Situada al Parc de Collserola, transcorre des del barri de Vallcarca fins al barri de Pedralbes i Esplugues de Llobregat. La seva longitud plana d'extrem a extrem és d'uns 18km.

RUTES ALTERNATIVES

El Parc de Collserola està ple de camins, senders, corriols, trialeres... recorreguts de tota mena. Des del primer km, ja et trobes amb desviaments al camí principal. Podràs dissenyar una infinitat de tracks d'entrenament per run, trail o BTT, passant pel Tibidabo, la Torre de Collserola, Can Borni, Sant Pere Màrtir, Can Cortés, etc etc.


Com arribar

Per accedir a la CDLA, pots fer-ho en cotxe fins al Pla dels Maduixers, on podràs aparcar sense problema. Per la Ronda de Dalt (sortida 5, Vall d'Hebron), girar a la dreta per agafar l'Avinguda Tibidabo, tot pujada, curvote vorejant el Parc de la Font del Racó, arribaràs a la parada del Funicular, segueix recte i en tot just 300 metres arribaràs al Pla dels Maduixers.


Una altra opció és anar fins a Plaça John F. Kennedy, Balmes 470 (Sarrià - Sant Gervasi). Parada de Ferrocarrils (L7 parada Av Tibidabo) i d'allí agafar l'autobús o el Tramvia Blau (un clàssic) que us deixaran també davant la parada del Funicular. L'últim tram uns 200m per escales o 400m carretera asfaltada fins al Pla dels Maduixer.


Curiositats

Amb els anys vas coneixent als " fixes", els esportistes i els que no practiquen esport. Són molts i de tot tipus. En citaré alguns:

Cristina, dona de mínim 60 anys( no li he preguntat...) que puja diàriament amb la seva BTT i es cruspeix més de 40km diaris.

El "trio meravelles", 3 "més que jubilats" que des del primer dia me'ls creuo, recorren 2 vegades al dia 6km caminant i xerrant . Els he vist passejar a 40 graus o en plena tempesta. Mai fallen. Sempre dic que qüalsevol dia el hi regalo uns partavents Stikaful... publicitat més que rentable...

Els aficionats al aereomodelísme, cada cap de setmana al revolt del km 2,5.

L'holandès "ermità" que viu a la muntanya gran part de l'any, també a prop del km 2,5.

Creuar-te amb algún tipus més o menys conegut també passa: Puyol, Bonano, Kupricka, Josef Ajram, Reyes Estévez, Nacho Caceres, Alguersuari, Buenafuente...  

D'altra banda les "bestioles", de tota mena: serps, esquirols, conills, perdius, eriçons, guineus, falcons i per descomptat els porcs senglars, que no es tallen un pèl. He vist més bitxos aquí que en 40 anys pujant al Parc Natural del Montseny!

El nom de CDLA (el seu nom original en català: "La Carretera de les Aigües") prové d'una antiga conducció d'aigua de la ciutat que circulava per aquest mateix camí.


Contres

Massa gent. Millor evitar els Festius i Caps de setmana. Entre setmana no hi ha cap problema i si vas a hores rares, gairebé correràs sol.

Robatori. No és freqüent però a més d'un li han obert el cotxe a la zona del pàrquing, al Pla dels Maduixers (sobretot si no vas les hores punta). Ara de tant en tant la Guàrdia Urbana patrulla per la zona.

Els flipats. Sovint et trobes flipats amb bicicleta (i normalment dels que no sabrien reparar una punxada) que es creïn tan bons que han demostrar-ho, no els importa sortir a tota llet en un revolt, sense tenir en compte que els pot sortir un runner, un nen o una persona gran.

Els gossos. O més aviat els amos dels gossos, encara pitjors que els flipats: porten el seu gos sense lligar ,ja que naturalment "sempre sempre" els obeeix. La CDLA és un lloc públic i les mascotes haurien d'anar lligats. He vist més d'un atropellament i caigudes de ciclistes i runners. El més sorprenent és que normalment el propietari en lloc de disculpar-se es cabreja, quan sempre ha estat el gos qui ha vingut directe cap a tu provocant la caiguda. O serà que el runner volia utilitzar-lo com tanca i ha anat a per ell? Per ser just he de dir que hi ha qui trenca la regla i porta el seu gos lligat, o lliure però l'obeeix i no molesta per a res (això va pels meus amics que el porten... ☺ ).


I res més, simplement recomanar per qui no és de Barcelona i es vingui a la ciutat, si us plau, que eviti córrer per la Diagonal! En 10 minuts es plantarà a la CDLA i entendrà el perquè d'aquest escrit.

I si no us agrada córrer pugeu igualment, passejar i veure Barcelona als teus peus és espectacular.

Una altra recomanació:
Si ha plogut i el dia és clar, puja a les 6:30h - 7h del matí. Veuràs sortir el sol per darrera el mar mentre no pares de córrer. Possiblement et creuaràs amb algun senglar (totalment inofensiu). També amb algun runner que va o torna. Les boníssimes sensacions que tindràs en acabar l'entrenament cal experimentar-les. Segur que començaràs el dia d'una altra manera! ☺ ☺ ☺


Salutacions.
Em trobareu allà gairebé cada migdia,


Jordi Granell   |   Juliol 2014