Córrer. Quan és massa?

Córrer esdevé una activitat molt productiva i molt en ús avui dia. Es productiva perquè està demostrat per nombrosos estudis científics que córrer amb certa freqüència i assiduïtat comporta beneficis físics, psicològics i intel·lectuals. Intel·lectuals? Recentment, per exemple, ha aparegut un estudi en que es demostra que la gent que corra al voltant dels 20 anys té millors capacitats cognitives quan arriba a la mitja vida. Podríem estar omplint línies i línies parlant dels beneficis i no acabaríem mai.

Els corredors ens considerem uns privilegiats . I parlo en primera persona perquè tot i que he anat abandonant aquesta faceta que vaig començar a nivell de competició als 15 anys, ja em considerava un corredor quan anava a l’escola i jugava a futbol al pati del col·legi i em seguiré considerant un corredor fins al dia que no pugui estar dempeus. Deia que som privilegiats perquè ens agrada una cosa tant simple com desplaçar-nos amb el propi cos sense cap ajuda que unes vambes amb una sensació que l’esforç que ens suposa està molt per sota del nivell de satisfacció que ens produeix la velocitat de desplaçament.

Arribats aquí, molts hem buscat o busqueu que aquest esforç es vegi també recompensat amb la possibilitat de poder córrer cada vegada més ràpid o poder aguantar corrent més de temps.

I aquí és on entrem en un terreny més perillós doncs el plaer del córrer per córrer es transforma en el córrer per guanyar, entenent “guanyar” com a sinònim d’assolir uns objectius. Per assolir uns objectius és fàcil vorejar o inclús traspassar la línia que separa l’exercici saludable del que és un exercici no adequat per a la salut.


On està la línia que separa l’exercici saludable i l’exercici excessiu? Es una gran pregunta que té una difícil resposta, probablement perquè hi ha tantes respostes com corredors. No entraré aquí a valorar la posició respectable del corredor no professional que vol anar més enllà sabent que sobrepassa els límits però que tot i conscient d’això, prefereix córrer el risc perquè, en definitiva, ”tots ens hem de morir”. I aquí entrem en un terreny filosòfic molt dens que no ens porta on vull arribar.

Les principals guies de prescripció d’exercici físic ens donen unes recomanacions que determinen unes dosis d’exercici saludables. Pel que fa a l’exercici aeròbic, la ACSM (American College of Sport Medicine), potser la referència mundial sobre medicina i esport, ens diu que calen entre 60 i 180 minuts a la setmana. Es a dir, 60 minuts intensos o 180 minuts més moderats sempre acompanyats d’un estil de vida actiu (és a dir, asseure’s poca estona i realitzar un “treball físic informal” com pujar escales, caminar i realitzar varies tasques manuals durant el dia). Havent llegit això ja sé que alguns ara us posareu les mans al cap. Molts de vosaltres - i jo mateix - superem en poc o molt aquesta dosi d’exercici setmanal. Vol dir això que el que fem no és saludable? Vol dir que si fem més no obtindrem més beneficis?

Recentment acaba de sortir un estudi curiós que determina que els corredors que fan més de 20 milles setmanals (32 Km) a un ritme superior a 7.5 mph ( 12,1 Km/h o 5.0 min/Km) estan més exposats a tenir una vida més curta. Això vol dir que és millor no passar d’aquests paràmetres?

L’ACSM ens marca unes recomanacions més aviat de mínims i aquest estudi comentat ens marca uns límits superiors. Son unes referencies generals. Per a la mitjana de la població son força vàlids però tots els corredors som diferents. Si sobrepassem aquests límits marcats podem tenir uns alts nivells de salut i grans expectatives de viure més anys i millor? Alguns de vosaltres segurament que si però d’altres potser no. Dependrà d’altres factors de gran variabilitat individual. No és el mateix córrer amb lleuger sobrepès que amb un gran sobrepès o amb una relació pes/potència de corredor d’elit. No és el mateix tenir una vida estressada, fumar i portar una dieta impresentable que dur un estil de vida impecable.

Les recomanacions ens diuen que valen per a tothom. Màxims beneficis amb els mínims riscs. Si alguns supereu les dosis marcades per aquestes recomanacions podreu obtenir els mateixos o més beneficis a expenses d’assumir més riscs. Fins a on volem arribar?

Aquí és on volia arribar. A mida que volem “volar més alt” es fa més important comptar amb assessorament professional. Els “entrenadors” estem per ajudar-vos a escollir “fins on voleu arribar” i a minimitzar tots aquests riscs i potenciar al màxim tots els beneficis de la pràctica esportiva d’acord amb les característiques de cada corredor fent valer tant els coneixements sobre el Mon de l’entrenament i del córrer, i la experiència que moltes vegades ens ajuda a arribar més enllà del que arribaríem únicament amb anys d’estudis.

Des d’aquí us animo a tot el simpàtic grup d’STIKAFUL a no defallir, a gaudir corrent, a córrer bé, amb seny i amb il·lusió, i desitjar-vos que sigueu molt feliços corrent durant molts anys.


Xavier Gallego   |   Abril 2014
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
www.xavigallego.com